 |
| "Diana the Huntress" Gaston Casimir |
Era un murmuri el bosc, era la brisa
lleu carícia en vol que no acaba;
eren petons les fletxes a la buirac
suspesa l'espatlla d'Artemisa.
Virginal caçadora que improvisa
senders, sobrepuja cada treballador,
es tanca l'home a passador i balda,
i on ningú ha caminat, trepitja.
Qui nua la va veure, va patir la sort
del cérvol, l'ós, el porc senglar: La mort
l'impacte de la seva arma llancívola.
Qui estimar intentar, va aconseguir el rebuig.
Aquesta no era la deessa de l'abraçada,
sinó del pols que s'independitza.
Sonet N º 1770 de FAH
Pintura
Pedro Pablo Rubens
Autor: Rubens, Pedro Pablo Títol :Diana
caçadora Cronologia :1617 – 1620 Tècnica :oli Suport llenç Mesures:184 cm x 199 cm Tema. mitologia
Aquesta obra va ser adquirida cap
1623 per la reina Isabel de Borbó, primera esposa de Felip IV, i va ser instal
· lada en una de les torres de l'Alcàsser de Madrid. La deessa Diana es mostra
aquí amb llança i la mitja lluna sobre el seu cap com atributs identificatius,
mentre, acompanyada de les seves companyes les nimfes, es dirigeix a una partida de caça. És molt probable que un
especialista en la representació d' animals com Paul de Vos fos l'autor dels
gossos
 |
| Louis-Michel Van Loo ,1739 "Diana en un paisaj |
Autor Loo, Louis Michel van Títol Diana a
un paisatge cronologia 1739
Tècnica oli Suport llenç Mesures 109 cm x
Diana, deessa romana de la caça, dorm a
l'aire lliure, recolzada sobre una roca i embolicada en una pell de lleopard.
Tocada amb el seu símbol, la mitja lluna, vesteix robes d'inspiració clàssica i
s'acompanya de les seves armes, les fletxes i l'arc, i de la trompa de caça.
|
Escultura
 |
La Diana de Versalles és una estàtua de marbre de la deessa grega Artemisa (llatí: Diana), amb un cérvol, que es troba al Museu del Louvre, París. L'estàtua,és una còpia romana (del s I o II) d'un original grec en bronze que es va perdre.
la estàtua va ser descoberta a Itàlia: en Nemi, on existia un antic santuari; altres fonts comenten la seva procedència de la Vila Adriana en Tívoli. A finals de la dècada de 1550, el papa Pau IV la hi va regalar a Enrique II de França, com una subtil però inevitable al · lusió a l'amant del rei, Diana de Poitiers, sent instal · lada com a peça central del Jardí de la Reine (Jardí de la Reina)
En 1602, Enrique IV la va traslladar al Palau del Louvre, on la Diana va ser instal · lada en una sala dissenyada especialment per acollir-la, la Salle des Antiques (ara, la Salle des Caryatides ).
Lluís XIV va instal · lar a la Diana en la Gran Galerie de Versalles. En 1710, Guillaume Coustou va realitzar una còpia en marbre per Marly.
|
Sent un dels majors tresors de
França, la Diane Chasseresse va tornar al Louvre en 1798 .I va tornar a ser restaurada el 1802 per Bernard Lange.
