El Mite sobre Apolo y Dafne
Era una nimfa filla del déu del riu Peneu que
transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol · lo, afectat per una fletxa,
l'estimava, però ella no li corresponia i li esquivava. En una ocasió Apol · lo
la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-ho; llavors
ella es va refugiar al déu del riu Peneu, que la va transformar en un llorer.
Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en
frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser el consagrat al
déu Apol · lo i va passar a representar-lo
Enfrontament amb Pitó
Pitó
era una terrible serp que vivia al costat de Delfos, al peu d'una font,
atemorint a home i guanyats. Apol · lo la va matar perquè perseguia la seva
mare per ordre d'Hera.
Segons
una altra versió, Apol · lo va acabar amb ella perquè, com a filla de la terra,
Pitó donava oracles i Apol · lo volia posar el seu en Delfos.
Personificava
el torrent que en començar la primavera descendeix del Parnàs i es precipita en
una cascada entre les roques Nauplia i Hiampleia, saltant després per les
terrasses de l'amfiteatre de Delfos abans de discórrer per la vall de Peistos
on, crescut per les pluges, arrossega com troba. El sol de l'estiu (Apol · lo)
és l'únic que pot reduir el monstre.
Níobe
Níobe,
una reina de Tebes i esposa de Anfión, va presumir de la seva superioritat
sobre Leto perquè havia tingut catorze fills (els Nióbides), set homes i set
dones, mentre Leto havia tingut només dos.
Apol
· lo va matar als seus fills mentre aquests practicaven atletisme, malgrat les
seves súpliques, i Artemisa a les seves filles.
Apol
· lo i Artemisa van usar fletxes enverinades per matar-los, encara que segons
algunes versions part dels Nióbides van ser perdonats (normalment
Cloris).
Anfión,
en veure els seus fills morts, es suicidió o va ser assassinat per Apol · lo
després de jurar venjança. Una desolada Níobe va fugir a la muntanya Sípilo a
Àsia Menor i es va convertir en pedra mentre plorava, o es suicidió. Les seves
llàgrimes van formar el riu Aqueloo. Zeus havia convertit a tots els habitants
de Tebes en pedra, de manera que ningú va enterrar als Nióbides fins al novè
dia després de la seva mort, quan els propis déus els van donar sepultura.
Naixement d'Hermes
Hermes
va néixer a la muntanya Cileno a Arcàdia. La seva mare, Maia, havia quedat
secretament embarassada d'una aventura amorosa amb Zeus. Maia va embolicar a
l'infant en mantes però Hermes va escapar quan ella dormia. Hermes va córrer a
Tesalia, on Apol · lo estava pasturant el seu bestiar.
El
nen Hermes va robar diverses de les seves vaques i les va portar a una cova en
els boscos propers a Pilos, esborrant les seves petjades. A la cova va trobar
una tortuga i la va matar, buidant llavors les seves entranyes. Va usar els
intestins d'una de les vaques i la closca de la tortuga per fer la primera
lira. Apol · lo es va queixar a Maia que el seu fill havia robat el seu
bestiar, però Hermes ja havia tornat a les mantes en què ella li havia deixat,
per la qual cosa Maia va refusar creure les afirmacions d'Apol · lo. Zeus va
intervenir i va dir haver vist els fets, i va secundar a Apol · lo.
Llavors
Hermes va començar a tocar música en la lira que havia inventat. Apol · lo, un
déu de la música, es va enamorar de l'instrument i va oferir permetre
l'intercanvi del bestiar per la lira. Així, Apol · lo es va convertir en un
mestre de la lira i Hermes va inventar un tipus d'instrument. Més tard, Apol ·
lo va canviar un caduceu per una siringa d'Hermes.
Apol · lo i Admeto
Com a càstig, Apol · lo va ser desterrat nou
anys de l'Olimp. Durant aquest temps va treballar com a pastor o vaquer per al
rei Admeto de Feres a Tessàlia. Com que Admeto era bo amb Apol · lo, el déu li
va prometre que quan li arribés l'hora de morir, permetria que un altre
prengués el seu lloc. Llavors Admeto es va enamorar d'Alcestis. No obstant això
el pare d'aquesta, el rei Pelias, només li donaria el seu permís per casar-se
si Admeto muntava un carro tirat per lleons, porcs senglars i altres animals
salvatges. Apol · lo va ajudar Admeto a superar aquesta prova, i la parella es
va casar. Quan a Admeto li va arribar l'hora de morir, Alcestis va decidir
morir en el seu lloc. Hèracles va intervenir i es va permetre que tots dos
seguissin vivint. Quan van passar els nou anys, Apol · lo va tornar disfressat
de dofí i prengué sacerdots cretencs per ajudar a fundar el seu culte a Delfos.
També va beneir les sacerdotesses de l'oracle de Delfos, fent d'aquest un dels
més famosos i precisos de Grècia.
Jacinto
Jove molt
bonic estimat per Apol · lo. Va morir copejat per un disc que havia llançat el déu
mentre tots dos practicaven aquest esport. Apol · lo, afligit, va fer que de la
sang del jove brollés el jacint.
